Buscant noves llars per a les abelles

Noticias

Buscant noves llars per a les abelles

octubre 28, 2018 By

Té 36 anys, i porta lligat al món de les abelles des dels 16. En Jordi Salewski és un apicultor que, encara que diu ser aficionat, s’ha convertit en tot un expert en el món de les abelles i el camp. Sota la seua cura i la del seu pare, Jürgen, hi ha a Eivissa més d’un milió d’abelles dividides en 30 caseres. Ara mateix opera a cinc finques agrícoles, però en busca més.

Suplement MOLA de DIARIO DE IBIZA
29 d’agost de 2018
ARMANDO TUR – Fotos de TONI ESCOBAR

El jove apicultor eivissenc Jordi Salewski està portant a terme una campanya per trobar nous terrenys on poder cuidar noves caseres d’abelles a Eivissa.

En Jürgen i en Jordi Salewski són pare i fill i es dediquen a la cria d´abelles. Diuen que ho fan per afició, però aquest hobby ja els ha ocupat més de la meitat de les seues respectives vides. Concretament, en Jürgen porta uns trenta anys cuidant abelles, mentre que en Jordi porta més de vint anys encarregant-se d´aquests insectes. Encara així, tenen ja trenta caseres que distribueixen a cinc finques agrícoles de diferents punts de l´illa: Can Moreno, Can Toni d´en Jaume Negre (una finca que gestiona el GEN-GOB), Can Sulalletes de Sant Miquel, una finca de Sant Mateu i una altra a Cala Llonga. En total poden viure en aquests espais entre un i dos milions d´abelles, depenent de l´època de l´any i de les condicions climatològiques de cada estació, que proporcionen mel destinada a la venda directa. «No podem vendre a supermercats ni a altres botigues perquè necessitaríem una infraestructura i uns registres que, ara mateix, no ens interessen», explica en Jordi Salewski.

Malgrat aquests xifres, el jove apicultor no en té prou. És per això que en les darreres setmanes ha iniciat una campanya per xarxes socials per tal de cercar noves finques en què poder instal·lar més caseres. «Les finques han d´estar aïllades de qualsevol zona urbanitzada», explica Salewski, qui reconeix que «les abelles poden generar molèsties si es crien a prop de cases o de nuclis turístics». I d´això no es tracta. De fet, l´apicultor explica que les abelles són una eina perfecta per recuperar antigues finques de conreu que, amb el temps, havien caigut en desús. «Una casera d´abelles a aquest tipus de terrenys pot accelerar molt el creixement de nous conreus», assegura Salewski, qui destaca els beneficis de criar abelles a finques de les que alguns joves agricultors es comencen a fer càrrec. A més a més, l´apicultor creu que aquest cultiu pot ser important també per a zones més silvestres. «Se´n parla molt, aquí a Eivissa, de gestionar els boscos, però no de mantenir a les abelles, i tot plegat pot anar de la mà», explica el jove.

És per això que l’apicultor ha demanat, mitjançant internet, que si algú disposa d’un terreny que pugui complir aquestes característiques o troba que pot tenir necessitat de tenir abelles per accelerar el creixement del seu conreu, que el contactin a través de la seua pàgina web, salewskimel.com.

Nova generació d’apicultors

Segons Salewski, ara mateix poden haver-hi a l´illa d´Eivissa devers una dotzena de joves apicultors que han pres el relleu dels seus pares per cuidar caseres d´abelles. Destaca la importància del paper de l´Associació d´Apicultors d´Eivissa, de la que n´és soci, sobretot en l´oferta de cursos i assessorament que ofereixen als nous apicultors.

El principal problema amb què es troben ara mateix els nous apicultors és, igual que en molts casos la gent del camp, l´accés a terrenys on poder criar aquestes caseres d´abelles, amb la dificultat afegida de les condicions que necessiten. I és que tal i com explica Salewski: «A Eivissa hi ha molta construcció i en molts casos no es concentra a un lloc concret, sinó que està disseminada, el que provoca que es redueixin els punts en els que podem portar a terme la nostra activitat», explica l´apìcultor qui, malgrat això, reconeix que hi ha alguns avantatges respecte d´altres regions, com «l´absència a Eivissa d´agricultura intensiva» que empra productes químics «que afecten directament a les abelles».

74 tipus d´abelles a les Pitiüses

Amb tot això, molts joves han sabut diversificar les possibilitats que ofereixen les abelles, convertint-les en un atractiu turístic. En el cas de Salewski, des que va posar en marxa aquesta idea ja ha organitzat dos excursions de turistes a través de petits establiments d´agroturisme que ofereixen als seus clients l´oportunitat de veure el món de les abelles en primera persona.

Segons l´Enciclopèdia d´Eivissa i Formentera, a les Pitiüses comptam amb devers 74 espècies d´abelles, sis subespècies de les quals són mel·líferes. Fins i tot el text assegura que existeixen espècies endèmiques de la zona de ses Salines, com l´eucera ebusitana. Encara així, a Eivissa existeixen nombroses espècies que han arribat d´altres indrets del món, però que no han aconseguit sobreviure a d´altres indrets de l´arxipèlag ni del litoral de la Mediterrània, segons explica a l´Enciclopèdia l´expert Miquel Roldán Monferrer, posant com exemple l´abella africana. Aquesta, va viatjar per diferents colònies europees d´Àfrica i Sud-Amèrica, arribant a estar prohibida al Brasil per haver envaït alguns territoris. Encara així, i malgrat la ruta en la que va ser traslladada, a principis de la dècada dels 90 se´n va trobar alguna colònia a diverses finques de Sant Miquel. Més important és la presència de la mellifica ligustica o abella italiana, la qual, curiosament, és la més apreciada al món per la seva actitud pacífica i la seua activitat mel·lífera. Procedeix de la Carniola, a Itàlia, i ocupa moltes regions d´arreu d´Europa. També existeixen a Eivissa i Formentera espècies d´abella nord-africana, comuna al nord d´Àfrica i a Eivissa, encara que també en trobam a diverses zones del llevant peninsular. No així a Menorca ni a Mallorca. Segons l´apicultor Jordi Salewski, les condicions que es donen a Eivissa pel creixement d´abelles són relativament bones, amb «un suficient nombre de plantes que les permet seguir la seua intervenció a la pol·linització i uns nivells d´humitat i sequedat correctes per al seu desenvolupament».

La importància de les abelles està més que demostrada. De fet, la possibilitat de la seua desaparició o del descens del nombre d´aquests insectes arreu del món, ha despertat l´interès d´algunes empreses d´enginyeria en dissenyar robots que podrien fer la important tasca de pol·linització que porten a terme. Segons diversos articles científics, «el 75% de la flora silvestre del nostre planeta es reprodueix gràcies a les abelles, i casi el 40% de la fruita i verdura que menjam en depèn directament».

https://www.diariodeibiza.es/cultura/mola/2018/08/29/buscant-noves-llars-per-les/1010745.html

 

Leave us a comment